Back Hidrasien Afrikaans هيدرازين Arabic Hidrazin Azerbaijani هیدرازین AZB Гідразін Byelorussian Гідразін BE-X-OLD Хидразин Bulgarian Hidrazin BS Hydrazin Czech Hydrazin Danish
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 32,037448128 Da |
| Descobridor o inventor | Julius Wilhelm Theodor Curtius i Emil Hermann Fischer |
| Rol | antineoplàstic, cancerigen i carcinogen ocupacional |
| Estructura química | |
| Fórmula química | N₂H₄ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,01 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
| PKa | 8,1 |
| Moment dipolar elèctric | 1,75 D |
| Punt de fusió | 2,2 °C 2 °C |
| Punt d'ebullició | 113,3 °C (a 760 Torr) 113 °C (a 760 Torr) |
| Moment dipolar elèctric | 1,75 D |
| Pressió de vapor | 10 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 2,9 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 98 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1,3 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 0,04 mg/m³ (cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | 37 °C 99 °F |
| IDLH | 65,5 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable de classe IC | |
La hidrazina o diazà, també anomenada diazina, és un compost químic molecular amb dos àtoms de nitrogen enllaçats i cadascun d'ells també enllaçats a dos àtoms d'hidrogen. La seva fórmula molecular és . A temperatura ambient és un líquid incolor amb olor amoniacal. La hidrazina és altament tòxica i perillosament inestable, llevat que es faci servir dissolta. Anualment se'n produeixen unes 260 000 tones. Es fa servir principalment com a agent escumant en la preparació de polímers escumosos. Altres usos rellevants són com a precursor per a catalitzadors de polimerització i de medicaments. A més a més, la hidrazina també s'usa en diversos coets de satèl·lits i naus espacials, i per a preparar els precursors del gas emprat en els airbags. La hidrazina s'usa en els cicles de vapor de centrals elèctriques nuclears i convencionals per a controlar les concentracions d'oxigen i reduir així la corrosió.
